Obres l'aixeta
aigua calenta,
bullida,
ja no queda gel a la ciutat que tragines
pels laberintícs carrerons del port,
sembla que tu et desglacis amb ella,
a poc a poc,
ets ja part de la suor dels criminals
que raja per la dutxa, com ciment
dels dics que empresonen les onades
dret,
la banyera et sembla un mar roent
i el blanc de les parets es fon,
i penses que mai ha existit
aquest blanc de catàleg
el peix es fa malbé, tot,
i la carn, i els pensaments,
cau com un núvol calent,
d'olor rància,
que entra sense clau
per les escletxes del vàter
Veus com se t'endú el reg soterrat
que ningú freqüenta, la gent
utilitza els bitllets per ventilar-se les culpes
i s'acumula ferralla de dutxa a l'embassament
dels fracassos,
però ara que cada cop t'acostes més a no ser res
dins del remolí del desaigüe
et sembla tot tan divertit
tan
que deixes de tenir calor
- i tu que volies fer neveres
amb la punta d'un llumí,
idees de bomber
que ningú apaga...-
Només queda aquest vapor insoportable
Això sí, esperem que algú tanqui l'aixeta algun dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada