Trossos

El soroll
d'alguna cosa
quan es trenca
mai és el mateix

Un crit, un gemec,
un sola veritat,
el secret que deixa de ser-ho
quan el destí es torna cec,
i ja no val la pena
somiar

més aviat
han saquejat les seves esperances
com pirates del temps

i sents com es trenca,
com aquell ordre deixa de ser real,
l'has intentat perforar amb micres de paraules
com si fos una estàtua sorrenca
que poguessis diluïr
-onada a onada-
i no,
només es pot trencar d'una manera,
quasi penses que ha existit per trencar-se

i un so

el cant de sirena
que anticipa el canó

(3,2,...)

Vas disparat,
mai ningú pensa en la bala
- com esquinça l'horitzó
per les costures ocultes del teu cos- i ara
no hi ha res a fer

així que no t'aturis,
una mossegada àcida
a vegades et pot enverinar,
i ara que ja no pertanys a cap guerra
ho pots confessar

mentre això es trenca
i tu formes part del soroll:

només l'engany
et pot robar tots els somnis
tots
en un instant
perquè la traïció forma part del somni,
implosiona i et fa un buit
indòmit, un no-res vertiginós
-després d'un any
s'abalança encara més perillós-
i aprens a resignar-te a que

el soroll
d'alguna cosa
quan es trenca
mai és el mateix,
i això vol dir,
que dues partícules
es separen, i no tornaran ajuntar-se,
ni tan sols es trobaran per casualitat
o s'esberlaran plegades,
la matèria és capritxosa
i a vegades
es trenca
escac i mat,
no repeteixis la jugada mai més

hauries jurat
que el temps era jutge
que les marees durien
els trossos nàufrags del passat,
notes perdudes,
petxines de somnis
i de mags

hauries jurat
que aquella reacció que tan temies
es caducaria

- coses de la química -

Ara col·lecciones pluges,
i aromes,
pell nua sota la pluja,
herba sota la pluja,
ulls, carícies, crits,
sota la pluja,
gotes que es trenquen,
contínuament,
milers,
milions,
aprens a escoltar com
s'esberlen,
cadascuna i totes,
un sola gran obra
i...
aleshores,
en aquestes ínfimes porcions de desordre
trobes el teu ordre,
teu,

perquè ahir la lluna quan s'eclipsava,
quan la vas veure absent i callada,
entre la gent,
et vas prometre que encara que et cridés
l'ignoraries

perquè el temps
no existeix