Som
just ara
simultàniament
potser ja s'ha acabat
tot això, i ve el què dèiem l'ànima
que intuïem en aquells somnis quan
al moment terrible no podíem ni parlar
i ens hem tornat, per fi, com la sabana
entre els miratges, l'aigua bruta
els elefants
definitivament
bojos
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
en una selva on les fulles esquincen les vertebres...
Gust a salvatge. M'agrada.
sempre m'agradat
la paraula boig
Publica un comentari a l'entrada