El fang lent
l'ombra insuportable de la selva,
de les fulles immundes
que no fressen:
les trampes que atrapen des de dins
i deixen intacte, dalt dels arbres,
la sang dels micos. Lentament
ets fang. Fang com la mort
estúpida, incompleta.
Cauen aranyes
però sorprenentment
no hi ha cap núvol de mosquits.T'entafores
pensant que no existeix
una última paraula
i calles, sabent que el fang lent
és també aquell nen que jugava entre les lianes
fins que ja no va tornar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada