i ara
és quan tocaria
assumir l'embat
acotxar-nos ja fets
miques, malsurar on
ni toca el sol, o potser
ves a saber
però dubtem
i ens fem els ofegats:
encara que asseguràvem
poder convertir-ho en platja
en el moment crucial
som quasi gens, nens malcriats
petem els dits,
un mar tranquil
ssssssssssss
abandonar l'olor dels somnis
pel contacte de l'embat
dels cossos que
s'ajunten
bidons, flascons;
és a l'últim xarrup
on de veritat
es tasta,
la vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada