És més o menys a l'albada. Mitjans de març,
aproximadament. El cor s'entesta
a fer de contrabaix. Fa aquest fred agradable,
agut de sordina, que recula i pentina. Jo passejo la mirada
sobre els terrats, esperant que surti una dona
amb batí i sabatilles, potser,
i em saludi. Tothom escolta, les primeres llums.
Els plaers matinaran
sobre les tecles d'un xilòfon, d'un en un,
- centellejants, irreprotxables. Al vespre
aletegen al meu voltant. Corxeres frenètiques
que pessigollegen. Quan més visc,
no sé de què.
Tenim una bona base amb els acords
de l'edat, l'escolten
els que improvisen.
Quan somiem
hi ha un solo dins nostre
que no s'atura.
dimarts, 2 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
passava i m'ha agradat molt.
felicitats.
Publica un comentari a l'entrada