Anar a dormir
sense pretendre enterraments
ruïnes d'avions
o miracles
i somiar com una prioritat
les delícies exòtiques
dels teus arxipèlags minúsculs.
El futur podria ser una excusa
massa evident, com ho és injustament
el teu cos; tothora ets exclusivament
una engruna de veritat
i t'esvaeixes per tornar
pletòric.
Ho saps, que viure simplement
és a vegades
respirar-te el dins teu
fum d'encanteri
que embruixa a batzegades
i a ressaques descomunals
A fora
hi ets tu
pertot
tu dins dels altres
i la resta:
enterrar algun cabell sota la sorra humida
o escriure "inexorable" a la porta d'un lavabo.
Fregar el buit amb una ploma
i potser aconseguir algun so
com no ser del tot inèdits
"Ara" d'aquí poc
serà un misteri
dimarts, 1 de juny del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada