divendres, 6 de juny del 2008

Play

Sempre que plou puja al terrat, amb calçotets de ratlles, s'estira a la seva tumbona -ulleres de sol i paraigüa beix- i llegeix les factures del gas. Després treu una esponja i la mulla, i l'escorre, i la mulla, i l'escorre...Intenta diversos cops encendre's un cigarro mullat, i què, es fuma la lluna com qui no vol, treu una alenada que competeix amb l'altra nit, i al final se'n van les dues juntes qui-sap-on i el deixen sol, dóna voltes, dóna voltes, es distreu comptant les cases amb llum i els pèls de gat de les teulades, inclina el cap i es tapa un ull -les visions dobles no les enfoca-, una altra gota, mig ple o mig buit, apaga la gravadora i recull.

I pensareu que està boig.

Jo també ho penso. Simplement, fa el mateix que jo, que tu, o que l'altre, però canvia les variables. I fins i tot diria que ho simplifica.

Play