Demostracions trivials

Les corbes tancades
són un pronòstic
d'accident

si el futur és recte

Enèssim

Miratge

Assaig general

Els avis queden cada diumenge
al mateix banc
de l’estació.
La tarda ben recolzada
sobre el bastó ja gastat. Quan
un s’acostuma
a no esperar. El ritual
consisteix en comptar trens
i passatgers
com si els vagons
fossin totes les hores
que marxen de cop.

Les tardes són tranquil•les
d’un sol lleuger,
passen estels d’orenetes
que ben bé
podrien estar fent l’últim assaig general
del gran vol de comiat.

Viure abans
és un ultimàtum.

Les campanades retallen el cel
i quan vespreja els vells
desapareixen
a pas
ferm.

Entre setmana no s’acosten a la via.
i fan veure que el temps encara existeix

M'idealitzaré

Jo de gran

vull ser

[-hi]

després

ja en parlarem

Avui podria ser abril

Avui podria ser abril
durant una estona
d'entreactes,
que és quan no mirem a l'escenari
i parlem de coses fàcils
com - aquest sol d'on ha sortit
o crec que avui m'has ensenyat a somriure,
quan ve de gust estar sol
durant una estona
que podria ser
abril
i a fora s'escampa
com una aroma d'esperança
i t'atreveixes a descórrer la cortina
de qui podries ser avui durant el que seràs demà
que tot just ahir et van ensenyar els somnis
que et pertoquen,
passa sovint que s'acabi l'estiu
i que et perdin el passatge
però després arriba avui
que podria ser abril
durant una estona de pacte
amb el temps
fins que et trobes dins del cotxe
accelerant, i tots els copilots s'adormen
i t'adones aleshores que no deixes d'estar sol,
així amb confiança, la carretera és cosa teva
i el que queda de viatge també

ara bé, si te la fots
la carretera es talla
i a la merda aquest abril
que avui podria ser perquè
es queda abandonat en la runa, i
abans que comenci el segon acte
l'escenari s'ensorra.

Més llenya

(la gota on m'he vingut a rentar el cor)

Jordi Llavina


No he aconseguit tancar la finestra
i com de costum has acabat entrant
per sota la porta, per l'escletxa
saps que et dic que tant
se val
quan has esquitxat les parets
de blanc no-res t'ignoro
i em regalimes tant
no cal
les arrugues del llit
són dins meu
com tu i ja
no hi ets

-m'escombro l'ànima amb una destral-

demà dormo al bosc