Sobrevolar-nos

tindria una esplèndida
finestra muntanya oberta
plugim de sol la veig des de lluny
com menja llum envoltada de fruita
de llacs minúsculs tan amunt

aquella estrella? doncs
darere

L'Eixample Màxim

Els matins a l'eixample són raros o la mar de normals els meus matins dels balcons que no tinc les baranes modernistes on els teus dits fan tobogans la veritat és que no planificar ascensors ni jardins interiors migdies cel sequoia és ser gent molt pesada sí jo és que sabeu estic intentant treballar però resulta que a fora els taxis fan girar el volant i tot de mòbils dins buxtaques i alguna finca que restauren vella que es fa la manicura és que amb aquest silenci cutre soroll cutre costa concentrar-se vaig venir aquí per entregar-me a la vida creativa tinc un terrat on ningú fa festes no saludo la portera i m'aixeco d'hora alguns dies i altres molt tard per trencar l'hàbit la rutina però de sobte també m'he adonat que potser no tenir tele era fer-ne un gra massa és ser imbècil segurament dormir al terra a vegades també sota el sofà com barricades he hagut d'assumir el meu destí li deia a no sé qui sóc bastant geni i he estat nits despert repassant mentalment el meu futur els detalls noies que em miren des de lluny o qui sap si no i la conclusió és adonar-me que hi ha molta gent que no gent molt pesada però també n'hi ha que sí que fan cançons hi ha gent que fa bones cançons i també gent que escriu i fa els matins més priomordials menys lamentables aborrits hi ha llistes d'artistes llargues com codis html i m'agafa una vorticitat a les venes territoris cerebrals són canals d'evacuació l'eixample màxim en desús i havia de fer la gran melodia original i les paraules precises per dir el que no tinc per dir el que no sé que dir el que ja no tinc per dir tot i que quan ho digui tinc la sensació que em sentiré més tranquil més content i serà no pensar en res com ara no molt millor.

Anàlisi de sang

deia auxili auxili
tot allò que sigui vorejar altures
el mar ganso espetegant
promiscuïat era pensar en tirar-se
i que després de saltar canviava d'opinió
es marejava i
deia auxili auxili
si total la vida és igual
d'irreversible
però més cops

No hi poseu barana

dimensiono plataformes, em captiva
el martelleig de les escales metàl·liques
quan la mare li porta l'esmorzar.
El franctirador vol apuntar
la lluna, durant tota la nit
has vist aquella estrella?
la son la intimitat
sé que a baix
hi ha animals indesitjables
que fan sorolls amb la boca
fins i tot em puc imaginar
que badallen
fascinats pel crim imminent
o les constel·lacions
que suposen
que cauran

Mantes

s'ha encallat un carro
al passatge encisador.
mantes
de pelfa apilonades,
el tacte no de com són les coses
sinó amb quina pell
es palpen. Insisteixo en la polzada
d'allò que per ser en mi
ja no puc percebre:
la temperatura inexistent
l'espai desplaçat on el cos,
el venedor ambulant
està corrent molt ràpid
en direcció contrària
a vegades oblida les portes
els carrers a vegades confon
els quilòmetres
en dies

Quan entra el violoncel

ella li deixa anar les mans
que es palpaven, els ulls
li deixa anar i fuig apressada
a quin balcó quina ciutat
racó de llum vols estendre
aquests llençols
violoncels
blanc mermelada?

Diasert

Escric
alcohol
sota els efectes
de la poesia