dilluns, 28 de febrer del 2011

Bengala

El cel abombat
que es desenganxa
i en un plec
s'endevina nit
bengala
algú que puja al terrat
com tu
i neteja una barana
la ciutat una intuïció
la gatzara tèbia
formigueig
convidats baixant
escales
finestretes
llits desfets

traginar frenètic
farcells de vida
però ara dalt del terrat
ser un abans
com darrere l'escenari
sense saber
què interpetar
extàtic
convençut
que només cal
que sigui diferent.

Viure vertigen
descórrer cortines
amb el desfici d'un nen,
percudir-te en els esquitxos
del cor encrespat
sobre el cel.