dimarts, 23 de febrer del 2010

Quasi rastre

Traces
detalls
sobre les
traces
de talls

que no es veuen.

sagnar una mica
sense saber d'on
també és imprescindible
per atrevir-se amb les vides

que no es veuen.

1 comentari:

Laura ha dit...

... somos carne de cañón de heridas invisibles...

potser no t'enrecordes de mi. Sóc la Laura de Santa Coloma. Tot bé? Un petó