Camino ràpid a l'esquena de la gent
i quan m'hi apropo es giren
dissimuladament
són i no són ells
els qui desconfien
perquè quan els avanço
sembla que qui és gira és la vida
perquè sospita d'aquesta pressa fràgil
que en el fons és caure lentament
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada